REGLES DEL RASPALL

Conceptes: 

DINÀMICA DE JOC:
- És juga per terra raspan la pilota.
- La pilota és pot jugar després del segon bot o més.
- Pot botar la pilota, tantes vegades com vulguem. 
- Després de passar aquestes ratlles és jugarà al bt o a l'aire.
- L'objectiu és travessar la ratlla que l'adversari té al fons (al carrer) o colpejar lapilota contra el tamborí (al trinquet).
- Varietat: podem jugar posant al terreny de joc una ratlla anomenada "falta" que és posa enmig del trinquet (veure el reglament: per saber quan és quinze)

-Concepte terra: Fa referència a tots els llocs que la pilota impacta i compta com a bot.
-Concepte aire: Fa referència a tots els llocs que no compten com a bot (veure: quan és fa falta?)

QUAN ÉS PILOTA PARADA AL CARRER?
- Una porta oberta.
- Dins del terreny: Altura inferior al braç de l'arbitre.
- Llocs perillosos.
En aquestes situacions és juga des d'on ha entrat la pilota.

QUAN ÉS PILOTA PARADA AL TRINQUET?
- Escales.
- Espectadors.
És juga a l'aire, sempre que bote abans d`aturar-se.


Regles:

TRAU:

- El joc comença sense avisar el trau al rest.

- Al carrer es trau botant a la pedra i és colpeja abans del segon bot.

- Al trinquet és trau botant al dau i és colpeja abans del segon bot.
- Varietat: amb la ratlla de falta. Ací hem de traure i ha de botar abans de la ratlla de falta, sinó falta. 

FALTA AL CARRER:

- Si raspa xafant la ratlla de quinze o està darrere d'ella. 

- Si la pilota fora del quinze es juga i toca terra fora del terreny de joc.

- Si la pilota es juga fora de la ratlla de quinze i colpeja a una espectador que està fora.

- Si la pilota es penja a una altura superior del braç de l'arbitre, tant dins com fora de la ratlla de quinze.

- Si la pilota es fica en una propietat privada dins del terreny de joc.

- Si el jugador colpeja amb les dues mans.

- Si la pilota es penja al terrat i abaixa pel canal de l'aigüa, dins de la ratlla de quinze.

FALTA AL TRINQUET:

- Si raspa xafant la ratlla del dau o està darrere d'ella. 

- Si un jugador llança la pilota dins de la galeria del rest o de la galeria llarga.

- Si un jugador resta la pilota xafant l'espai de la llotgeta.

- Si el jugador colpeja amb les dues mans.

- Si la pilota va fora del trinquet. 

- Si colpeja dues vegades el mateix equip al traure.

- Si trau directament a la galeria, balcons...

QUINZE AL CARRER:

- Si la pilota colpeja alguna part del cos que no siga la mà o l'avantbraç.

- Si un jugador alça la mà i diu "quinze".

- Si passa o traspassa la ratlla de quinze per terra.

- Si transpassa la ratlla de quinze i no juga al primer bot o a l'aire. 

- Si passa la pilota fora de quinze i dona a un espectador.

- Si dona un segon bot fora de la ratlla de quinze.

- Si es fica la pilota en una propietat privada fora de la ratlla de quinze.

- Quan es penja a una altura inferior al braç de l'arbitre fora de la ratlla de quinze.

- La pilota toca terra dins de la ratlla de quinze i no es resta després de la ratlla a l'aire.

QUINZE AL TRINQUET:

- Si toca el tamborí.

- Quan traspasse la ratlla del dau per terra.

- Quan és fica en el palc o galeria del dau.

- Quan és fica dins de la llotgeta.

- Si la pilota bota o toca al rebot i no és juga a l'aire o abans del segon bot. 

- Si la pilota colpeja alguna part del cos que no siga la mà ni l'avantbraç.

- Si un jugador alça la mà i diu "quinze".

Referències: El reglament de Pilota Valenciana. 

POSIBILITATS EDUCATIVES

A aquesta entrada penjaré un parràgraf d'un congrés d'alt rendiment de la pilota a la mà. M'ha paregut molt interesant. Parlen dels valors educatius del joc de pilota valenciana. 

"La convivència, el respecte, el comportament, la integració, la tolerància, entre altres aspectes, estan presents en l'ambient dels practicants de Pilota Valenciana, i són normés de comportament a mantindre i potenciar. "

Com a activitat esportiva, la Pilota Valenciana també ajuda en el desenrotllament i maduració de la condició física dels seus practicants. Per un costat evoluciona i millora la força, la velocitat, la resistència i la flexibilitat a través de programes racionals i adequats. I per un altre costat però al mateix temps, arriba a notables millores en altres capacitats més específiques com a conseqüència de la dinàmica i les característiques del joc. 

Entre altres, la potència, la coordinació, l'habilitat, la precisió, l'agilitat, són aptituds fàcils de distingir durant el joc de Pilota Valenciana. En el nivell psíquic es constaten les millores en l'autoestima, l'autocontrol, l'interés, la superació, la constància. Les sensacions de satisfacció, d'il·lusió, de diversió, entre altres, també es perceben com una valoració humana i esportiva. Les possibilitats recreatives de la Pilota Valenciana i de les activitats que l'emboliquen deixen de tindre oposició en el moment que s'experimenten amb qualsevol grup de treball, sense importar l'edat, el sexe, ni la procedència. En estes experiències es percep l'alt grau de motivació i entrega del grup en general per este tipus d'activitats."

Referència: http://altorendimiento.com/los-valores-educativos-del-juego-de-pelota-valenciana/

MODALITATS NOUVINGUDES DE LA PILOTA

La falta d’instal·lacions i la necessitat d’adaptar-se a les instal·lacions existents han fet aparèixer al món de la pilota algunes variants, com tenim:

- El raspall adaptat: És una modalitat adaptada als discapacitats físics. És practicada en cadira de rodes. 

- El one wall: Similar al Handball (Irlanda) o Frontball ( Estats Units), és tracta d’una modalitat que és juga contra sols una paret i sense xapa. La pilota utilitzada és similar a la de frontennis. Ha tingut promoció de la federació durant els últims anys, amb motiu del seu caràcter internacional, i s’ha inclòs en les últimes edicions dels jocs escolars.

- I com última varietat trobem el Màdel. Modalitat similar a les galotxetes de Monòver, que ha sorgit davant la necessitat d’adaptar la pilota valenciana a les pistes de pàdel existent. És juga amb una pilota específica de màdel un poc més grossa i menys botadora que la de badana. 

Referència: http://www.pilotaveu.com/pagina-estatica/modalitats

VARIANTS DESAPAREGUDES DE PILOTA

La pilota valenciana ha comptat amb moltes variants que s’han adaptat a cada instal·lació o terreny de joc segons les seues característiques. Però malauradament no han pogut sobreviure i moltes d’elles han desaparegut. Són algunes com:

-A rebot: Practicada antigament en alguns trinquets que tenien la muralla de l’escala baixa i impedia la ferida d’escala i corda, com per exemple el trinquet de Castelló. Per tant la ferida es feia cap a la muralla del rest.

-A pilota blanca: Modalitat que es practicava en la comarca de l’Horta Nord, per dalt corda i sense ralles (abans de la incorporació de la galotxa), que rebia el nom  pel color de la pilota utilitzada. El carrer on es jugava tan sols tenia una marca per a traure i una línia al mig del carrer que dividia els dos equips, no tenia cap altra delimitació. 

-A contramà: Modalitat que es diferenciava de les llargues per la forma de traure, que era a contramà, és a dir llançant la pilota contra la paret del carrer contrari a la mà dominant del que trau. Este colpejarà la pilota sempre a l’aire. La resta era igual que la modalitat de llargues. Solia practicar-se a la localitat de la Vila Joiosa

- A curtes: Es diferenciava de la modalitat de llargues també en la forma de traure. Ja que en esta variant es botava la pilota A un rotgle marcat al terra abans de colpejar-la i s’havia de col·locar la pilota entre la línia de falta i la línia de quinze delimitades al carrer. En esta varietat s’igualaven les forces dels trauers dels equips.

- Galotxa antiga: S’iniciava el joc botant la pilota damunt d’una banqueta i després s'havia de  passar per una corda que dividia el carrer de 2,5m i no sobrepassar la línia de quinze.

- Pilota grossa: Modalitat que actualment sols es juga als trinquets de l’Abdet (Marina Baixa) i Parcent (Marina Alta), però fou molt popular durant el S XVIII. Esta modalitat fou el pas entremig de les llargues a l’Escala i Corda, segons sabem pel seu impulsor, Nel de Murla. En les comarques de la Marina han perviscut trinquets semblants fins a temps recents. És molt similar al joc de les galotxetes però compta amb ratlles que delimiten l’espai. Es pot jugar de forma individual o per parelles.

- A pareteta: Variant que s’ha jugat des dels seus inicis en qualsevol paret de qualsevol localitat, en la qual els dos equips colpegen la pilota contra una paret i disputen el joc ocupant el mateix espai. D’esta variant actualment han sorgit modalitats com el One wall o el Frontball.

SÓN ALTRES VARIANTS QUE PODEM JUGAR A L'ESCOLA COM  A JOCS TRADICIONALS

Referència: http://www.pilotaveu.com/pagina-estatica/modalitats

MODALITATS DE LA PILOTA VALENCIANA

1)   Jocs a Ratlles, que és divideix en tres modalitats: 

- Llargues: És la modalitat mare de la pilota valenciana, al ser la més antiga de totes. Es juga al carrer, encara que ja s’ha construït alguna canxa artificial com la de Benidorm. És la modalitat que s’utilitza en competicions internacionals per la seua semblança amb modalitats d’altres països.

- Palma: Variant de la modalitat de llargues amb l’única diferència que la treta tan sols es pot realitzar amb el colp de palma. 

- La perxa: És l’altra variant de la modalitat de llargues. La diferència principal és la posada en joc de la pilota, ja que ací s’incorpora la ferida semblant a la modalitat de galotxa i després ja continua el joc amb ratlles igual que en les llargues. 

2) El Raspall: Juntament amb l’escala i corda és l’única modalitat amb jugadors en nòmina professional. Les característiques principals són que la pilota pot anar pel terra i per tant existeix el colp de la raspada, d’ací el seu nom. Es pot jugar per equips  o de manera individual i es juga als trinquets o també al carrer, d’on és originària.

3) Escala i Corda:  Juntament amb el raspall és la modalitat més estesa i es practica a la majoria dels trinquets. Es juga individual o per equips, la regla més important és que la pilota passe per damunt de la corda i sols pot pegar un bot abans de jugar-la. Destaca la velocitat del joc i de la pilota i, sobretot que fins i tot els espectadors participen dins del joc.

4) Galotxa: Es juga als carrers naturals i carrers artificials. La forma de jugar és molt semblant a la d’escala i corda, l’únic que canvia és la forma de ferir. 

5) Galotxetes de Monòver: És una modalitat minoritària però que encara és practica a les Valls del Vinalopó, sobretot a la localitat de Monòver. Gràcies a les menudes instal·lacions, anomenades galotxetes, fan que siga una modalitat de les més divertides i fàcils de practicar per a gent de totes les edats. S`ha de jugar la pilota passat-la per dalt de la corda. 

6) Frontó Valencià: Modalitat també molt estesa en el món amateur, es pot jugar individual o per parelles i consisteix en què la pilota colpege en el frontis. El recinte on es juga s’anomenà frontó i sol tenir una mida de 25 metres de llargària i un tambori.

7) Frares: És l’altra modalitat minoritària, es practicada encara en algunes localitats de la Plana Baixa i el Maestrat, sobretot a Traiguera. Es practica en un frontó xicotet de 3 parets i amb dos tamborins pegats als cantons i acabats en forma de caputxó anomenats frares, què el que fan es donar-li incertesa a la pilota.

VEU EL DOCUMENT DEL PORTAFOLI.

Referència: http://www.pilotaveu.com/pagina-estatica/modalitats

CLASSIFICACIÓ DE LA PILOTA VALENCIANA

La pilota valenciana és caracteritza perquè hi ha moltes modalitats de pilota. Cada una d’elles té unes particularitats diferents però totes és juguen amb la mà.

Les modalitats és divideixen en dos: Joc directe i joc indirecte. 

El JOC DIRECTE és aquell on s'enfronten dos equips d'un o diversos components que ocupen camps oposats, tots colpejant la pilota directament i alternativa els uns contra els altres, intentant aconseguir que la falta es produïsca al camp contrari per obtenir els punts. 

També trobem una altra classificació com és la canxa compartida i la canxa dividida. 

Per canxa compartida entenem aquelles modalitats on el terreny de joc es pot envair per l’equip contrari. En aquest grup trobem les modalitats a ratlles (Llargues, Palma i Perxa) i el raspall. 

I per canxa dividia entenem aquelles modalitats que el terreny de joc està dividit per una corda divisòria. Trobem l'escala i corda, la galotxa i les galotxetes de Monòver. 

El JOC INDIRECTE és aquell on s'enfronten dos equips d'un o diversos components que ocupen tots el mateix camp, colpegen la pilota contra un mur anomenat frontis que retorna la pilota per rebot per tal que la jugue l'equip contrari al que l'ha colpejada. Este grup compta amb dues modalitats el frontó Valencià i el frares.


VEGEU EL DOCUMENT DEL PORTAFOLI.

Referència: http://www.pilotaveu.com/pagina-estatica/modalitats

PROMOCIÓ DE LA PILOTA VALENCIANA A BENICARLÓ

A data del 08/03/2016, el conseller d'Educació inaugura el programa educatiu “Pilota a l'Escola” a Benicarló

"El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, acompanyat pel director general d’Esport, Josep Miquel Moya, ha assistit a una jornada d’introducció a la pilota valenciana al CEIP Marqués de Benicarló, dins el programa de la conselleria “Pilota a l’escola”. Aquestes sessions compten amb l’assistència de tècnics de la federació i jugadors professionals que acosten als més menuts el joc de pilota i les seues diferents modalitats. A la sessió han assistit els jugadors Pedro, Fageca, Víctor Serrano, Víctor Bueno, Pablo de Borriol i Javi Ruix, a més del vicepresident de la Federació de Pilota de la Comunitat Valenciana, Pedro López Martínez, i del vicepresident d’escala i corda, pedro López Ronda. A més han aconpanyat el conseller l’alcadessa de Benicarló, Xaro Miralles, i els regidors d’esports i educació del municipi, junt a la directora del CEIP, Mª José Obiol.

Vicent Marzà ha declarat que “estem especialment contents de fer l’obertura del programa “Pilota a l’Escola” perquè és un programa que aglutina totes les potes de la nostra conselleria: educació, esport i també cultura, ja que la pilota és un dels fets culturals més importants del nostre poble”.

Marzà ha afegit que “en aquest programa anem a treballar no només la tècnica de la pilota, sinó també els valors que estan associats a aquest esport, com són l’esforç, la cooperació i també estem treballant i vertebrant el nostre territori. Sabem que els valencians som diversos com ho és de diversa la pilota i per això volíem començar hui a Benicarló, al nord, per tal de posar en valor també les diferents modalitats de pilota”

Recuperació de la modalitat de “frontó a frares”

Dins l’objectiu de destacar la pilota com un tret identitari i de vertebració, de nord a sud, el programa “Pilota a l’Escola” s’ha fixat com a objectiu la recuperació i la divulgació de determinades modalitats, com ara la de “frontó a frares”, pròpia de poblacions com Benicarló i, en general, de les comarques més septentrionals del territori valencià. En aquest sentit, Vicent Marzà ha recordat que “aquesta modalitat s’ha anat perdent i que nosaltres volem recuperar, no només per al joc sinó també perquè tot el món conega que els valencians i les valencianes tenim aquesta gran riquesa cultural”.

321 centres participants al programa “Pilota a l’Escola”

Enguany s’han adherit a aquest programa de foment de l’esport valencià 321 centres educatius, dels quals 49 pertanyen a la província de Castelló, 166 a la de València i 106 més a la d’Alacant, segons ha comentat el vicepresident del a FPV. Aquesta xifra suposa un increment del 23% respecte a l’any anterior en què van participar 260 centres. L’objectiu del programa, que compta amb un pressupost de 95.000 euros, és introduir la pilota a l’escola, despertar l’interés de l’alumnat i també tindre un seguiment adequat que permeta que aquells que estiguen interessats puguen després participar en les activitats dels diferents clubs d’arreu del territori.

Tant els docents com els tècnics i jugadors designats per Federació de Pilota de la Comunitat Valenciana han participat en sessions prèvies on se’ls ha proporcionat formació i material didàctic adequats. La segona part del programa consisteix a realitzar sessions formatives als centres educatius, com aquesta de Benicarló, perquè, posteriorment, l’alumnat puga participar en una campionat interescolar."

Referència: http://fedpival.es/noticies/detall/4549